“Salvador”
la pel·lícula sobre Puig Antich:
molt més que
una greu violació de la memòria històrica.
Ricard de Vargas-Golarons,
ex-membre del MIL
Seguint amb el
revisionisme històric i la recuperació per
l’antifranquisme de moviments i persones que en els darrers
anys del franquisme significaren pel seu anti-capitalisme
revolucionari i anti-autoritarisme, es prepara enguany l’estrena
d’una pel·lícula sobre la vida de Salvador Puig
Antich executat al garrot vil el 2 de març de 1974.
El
film és una veritable mistificació, falsificació
i manipulació històrica. Salvador al qual s’aïlla
amb intencionalitat política de les lluites obreres i populars
autònomes i anticapitalistes, sense les quals la seva vida i
la seva mort no tenen cap sentit. Basada en el llibre “compte
en rere” de Francesc Escribano, director de TV3, ple de
mentides, ocultacions amb una intel·ligent transgressió
de la seva vida. En Manuel Huerga, director del film produït per
la multinacional Mediapro, augmenta encara mes la dimensió
desinformadora, fraudulenta i provocadora, amb mes mentides i
ocultacions, elevant anècdotes intranscendents a una total
rellevància. Amagant així l’autèntica
història de subversió revolucionaria i autònoma
del moviment obrer mes radical de l’època i
transformadora de la vida quotidiana, d’on te origen el Mil,
com a grup de suport. Film d’acció morbosa, lacrimògena,
reeixida telenovel·la que amaga i desfigura fets que no
interessen a l’stablishmen nostrat actual, i a l’hora amb
un clar i reaccionari polític.
QUE ENS AMAGA EL FILM?
Aquest film silencia i oculta la complicitat de
l’assemblea de Catalunya i sobretot del PSUC, força
hegemònica de l’assemblea , en l’assassinat de’n
Salvador Puig Antich. Ja que des de que fou condemnat a mort, al
desembre del 73, fins a la seva execució, va fer tot el
possible tant per desmobilitzar el poble català en solidaritat
amb en Salvador com en ocultar i capgirar el seu significat
revolucionari, utilitzant-lo tanmateix, un cop executat , pels seus
interessos partidistes com un antifranquista. És prou
revelador, significatiu i premonitori en aquest sentit el poema de
Josep Miquel Sarrià “D’AQUÍ A QUATRE HORES”
del que esmentem el següent fragment.:
|
“(...) D’aquí a quatre hores, seràs
només un nom.
El nom d’un mort flamant,
reivindicable;
amb el que alguns polítics sense
sang,
que es diuen esquerrans
i no han fet res per treure't
el dogal d’una mort certa,
se’n faran
pantagruèlica venjança
per els seus bruts,
hipòcrites brams d’ase.
D’aquí a
quatre hores passaràs a ser l’incòmode
record
per la consciència d’alguns
que han fet
veure que lluitaven,
i que el primer cluc d’ull que els
ofereixin,
pactaran un seient al presbiteri,
amb els
mateixos que, d’aquí a quatre hores,
vint-i-sis
anys només, et mataran.
Josep Miquel Servià
(Palamós) 2 de Març de 1974.
|
Per altra banda, silencia, ignora el context
històrico-social de l’època. Silencia també
l’aportació dels grups armats a la lluita de classes, a
les vagues obreres, oblida d’on venien, com evolucionen i allò
que varen aportar. També Silencia altrament, tot el moviment
mes radical autònom- obrer, anticapitalista oposat al
dirigisme del PSUC i dels altre grupuscles maoistes i troskistes,
avantguardistes que volien controlar i dirigir el moviment obrer. És
important en aquests anys les noves aportacions del Mil, lligades al
moviment obrer mes combatiu que s’enfrontaren al reformisme i
dirigisme imperant, obrint pas a l’autogestió,
l’autoorganització, l’assemblearisme, trencant la
divisió entre dirigents i dirigits, entre d’altres
aportacions.
QUIN ÉS EL MISSATGE DE LA
PEL·LÍCULA?
De fet però allò
mes important i significatiu que es desprèn, que destil·la
aquest film, que converteix, la tràgica mort de’n
Salvador en un espectacle públic. Mes enllà de la
violació de la memòria històrica, parteix de la
falsa interpretació de que el règim franquista se
n’anava a norris, queia a trossos per si mateix – d’aquí
l’important anècdota, falsa ,insultant, del carceller
Jesús Irurre, convertit en demòcrata i pro-obrer que
fins i tot a la mateixa execució de’n Puig Antich
escridassa varies vegades en contra de’n Franco com a assassí.
Aleshores en Salvador i els seus companys de lluita queden com
uns eixelebrats, uns fora de lloc, ignorant tot el context de lluita
obrera i popular, anticapitalista, amb possibilitats reals de
transformació social, ja que el que calia aleshores, era fer
política.
Així el missatge a la joventut que lluita
amb plantejaments alliberadors, semblants als que defensava el Mil es
clar: en Salvador Puig Antich era un bon noi, però estava
equivocat. Car així poden acabar tots aquells/es que
s’enfronten a l’actual sistema d’opressió i
d’explotació. Aquest no és el camí un camí
que porta sempre al fracàs. Cal emprar els mitjans legals,
institucionals, polítics del sistema i no enfrontar-se mai a
la dominació que aquest exerceix. Car hom pot acabar si
segueix l’exemple de’n Salvador i els seus companys molt
malament.
Això no correspon en absolut a la trajectòria
revolucionaria que seguí en Salvador i els seus companys, car
mentre existeixi el domini i l’explotació del sistema
capitalista, s’haurà de continuar lluitant.
"És
projectant-nos en el futur,
sentint el pes del pressent,
on
radica la nostra raó d’ésser..."
Salvador
Puig Antich
La Model de Barcelona, desembre de 1973,
fragment
d'una carta escrita per a la seva germana Marçona
Text extret de la revista
La
Rosa dels Vents Nº0
