Oriol, webmestre

En 8 de novembre de l'any 1893, un jove de trenta anys anomenat Santiago Salvador, gastà els seus últims estalvis en comprar una localitat en el galliner del Gran Teatre del Liceu on s'inaugurava temporada amb Guillerm Tell, de Rossini. En començar el segon acte, treia de les seves butxaques un parell d'estranyes boles metàl·liques que llençà en direcció a la platea, on poca estona abans les joies es sacsejaven en ostentosos aplaudiments. El resultat en varen ser 22 morts i una trentena de ferits.

Avui, 19 de desembre del 2006, poc més de 113 anys després, es celebra al Gran Teatre del Liceu un altre espectacle. Les joies tornaran a ser sacsejades mentre es fan honors a aquells que han col·laborat per explicar de manera fraudulenta la història, omplir-la així de mentides. L'obra que s'hi interpreta avui és l'entrega dels Premis Ciutat de Barcelona, on l'Ajuntament de Barcelona premiarà el favor fet per Manuel Huerga i el seu equip gràcies a la pel·lícula "Salvador".

Avui com ahir, un anarquista que porta en el seu nom Salvador, és protagonista dins d'un espai tan luxós com és el Liceu. La diferència entre un i l'altre és bàsica: Santiago Salvador va passar a la història pels seus fets concordes amb la seva manera de pensar, mentre que Salvador Puig Antich passarà d'una forma falsejada. Arriba disfressat d'una forma prou llunyana a la pràctica política d'ell i dels seus companys. Transformant-lo en un participant més de la societat de l'espectacle contra la que lluitava.

Avui, la víctima del Liceu serà una altre. Salvador haurà mort de nou, mentre a la platea de nou sonaran aquelles joies que es sacsegen en ostentosos aplaudiments.