Sobre l’espectacle comercial de
MEDIAPRO a Cannes.

Variety va qualificar la pel·lícula Salvador de «lacrimògena»

Salvador, el contestat film sobre el company comunista-llibertari Salvador Puig Antich projectat en la secció no competitiva Un Certain Regard, a Cannes, tal com reconeix el mateix director, Manuel Huerga, és un film de productor que busca el gran públic i que no renuncia a certes fórmules (escenes d’atracaments i moments carregats d’emotivitat) per aconseguir-ho. El productor Jaume Roures exhibeix a Salvador grans recursos per fer finalment una mena de spaguettit-western a l’estil de Metralleta Stein (1974) de José Antonio De La Loma. Segons l’editorial del diari ‘El Punt’ (29/05/2006), Salvador "no ha estat vindicada per la premsa internacional reunida al festival. La revista Variety va qualificar-la de «lacrimògena», i va dubtar que pugui interessar en l’àmbit internacional".

En el passi de Cannes del vespre del dimarts 23 de maig el públic i els actors ploraven, transformant la història del MIL en una manera d’acte sacramental de la setmana santa catòlica o els pitjors deliris dels xiïtes. D’aquesta manera, el moviment comunista-llibertari de la història de la lluita de classes es transforma en escenificació religiosa del mercat mediàtic del Capital. Quan la bona fe de familiars d’un revolucionari es transforma en espectacle de la societat capitalista i la víctima en mercaderia per plorar… la tesi de la societat del caos pren forma definitiva i transforma l’existència del MIL en el tardofranquisme en malson capitalista per destruir l’actual revolta social i fer pitjor l’estada en la presó a un revolucioni compromès amb el projecte autònom del MIL, el company Jann-Marc Rouillan.

La caricatura del MIL és un greuge quan el film es presenta com a recuperació de la memòria història, i sobretot és un insult a Jann-Marc Rouillan, l’amic de Puig Antich, que segueix en presó per a no renunciar al seu passat de combatent. La construcció estètica del mite d’un Puig Antich polític interclassista i lluitador de les llibertats democràtiques burgeses es fa més intolerable quan s’ignora el seu company de lluita anticapitalista, en Jann-Marc Rouillan. La nostra crítica a la tergiversació dels integrants del MIL és sols un complement de la lluita de Jann-Marc Rouillan i la gent d’Action Directe, que segueixen a la presó per a no condemnar el que han fet contra l’Estat capitalista francès i l’Europa del Capital. Mentre a Cannes fan espectacle i treuen profit d’uns anecdòtics atracaments inicials de 1973, es silencia la lluita social revolucionària que ara Jann-Marc Rouillan i la gent empresonada d’Action Directe lliuren des de les presons franceses conjuntament a tota la gent amiga i camarada pel dret a la revolta.

En canvi, el missatge de Ni vieux, ni traîtres (2004), un film de Pierre Carles i Georges Minangoy, amb la participació de Joëlle Aubron, Annie Desseaux, Jacques Garcin, Jean Halfen, Gilbert Roth i Jann-Marc Rouillan, que es va estrenar el 14 de d’octubre de 2004 a la Sala Olympe de Gubias, a París, es fonamenta en el propi fet del MIL i altres col·lectius anticapitalistes insurgents: aquella gent que es revolta moltes vegades perd el combat revolucionari, però tota la gent que accepta la domesticació social del Capital decideix una vida d’esclau assalariat, la no vida.

En el decurs del tradofranquisme una part de la joventut anarquista de Tolosa del Llenguadoc i de París va participar en l’agitació armada de la gent del MIL, que van fer alguns holp-up per autofinanciar Ediciones Mayo 1937, una mena de contestació revolucionària a les Edicions Catalanes de París, una mercaderia que finançava Jordi Pujol, igual a la mercaderia que és l’actual plataforma Estatut, jo si. Als anys 80, una minoria activa d’aquesta gent solidària amb l’antic MIL van crear Action Directe, que va reivindicar alguns atacs mortals anticapitalistes com ara el del patró de la Renault. Altra gent, va decidir no participar en aquesta etapa de l’agitació armada internacionalista, però sense separar-se de Jann-Marc Rouillan i tota la gent empresonada, que cal alliberar.

Martina Loher Rodríguez ha acabat un documental de molt interès sobre el MIL i s’estrena el 10 de juny al FRoG Festival, a Genève, que pròximament es passarà a diversos llocs de Catalunya.

La plataforma Estatut, jo si, el llibre d’Edicions 62 ‘Oriol Solé, el Che català’ i la pel·lícula Salvador corresponen als noms de diverses mercaderies complementàries i interrelacionades en el mateix espai i temps. Per denunciar l’espectacle d’aquestes mercaderies i al mateix temps donar suport als empresonats d’Action Directe podeu obrir la web anomenada paremoslapeliculasalvador.tk o per denunciar específicament el film Salvador trobareu la web salvadorpuigantich.info.

"À ce mouvement essentiel du spectacle, qui consiste à rependre en lui tout ce qui existait dans l’activité humaine à l’état fluide, pour le posséder à l’état coagulé, en tant que choses qui sont devenues la valeur exclusive par leur formulation en négatif de la valeur vécue, nous reconnaissons notre vieille ennemie qui sait si bien paraître au premier coup d’oeil quelque chose de trivial et se comprenant de soi-même, alors qu’elle est au contraire si complexe et si pleine de subtilités métaphysiques, la marchandise." (Guy Debord, tesi 35 de La société du spectacle, 1967)

"A aquest moviment essencial de l'espectacle, que consisteix a repenjar en ell tot allò que existia en l'activitat humana en l'estat fluid, per posseir-lo en l'estat coagulat, en tant que coses que s'han fet el valor exclusiu per la seva formulació en negatiu del valor viscut, reconeixem la nostra vella enemiga que sap tan bé semblar al primer cop d'ull alguna cosa vulgar i comprenent-se d'ell mateix, mentre que és al contrari si acomplexa i tan plena de subtileses metafísiques, la mercaderia." (Guy Debord, tesi 35 de La société du spectacle, 1967)