Salvador Puig i Antich
Pàgina sobre Salvador Puig Antich i el seus companys del MIL

Inici
Biografia
Recordatori 45 anys
Els seus escrits
Agenda

ACTE RECORDATORI 45È ANIVERSARI DE L’ASSESSINAT DE SALVADOR PUIG ANTICH – 1 DE MARÇ DE 2019 (ATENEU POPULAR NOU BARRIS)”

Carles Sanz

Aquest 2 de març de 2019, fa 45 anys de l'execució i assassinat de Salvador Puig Antich a la presó Model de Barcelona. Són molt anys on hem vist frustrades moltes de les expectatives i il·lusions que havíem somiat. Ells en diuen Transició, nosaltres dictadura franquista, que per cert, continua més viva que mai. Salvador va ser una persona legal, jutjat i assassinat per persones il·legals, es a dir, al contrari de com s’ha dit. La història escrita i explicada al reves.

45 anys després de la seva mort, el seu record continua molt viu en tots aquells i aquelles que intentem combatre la dominació que exerceix el capital en totes les seves formes. La seva memòria, i la seva lluita ens donem força per continuar lluitant contra totes les formes de dominació del capitalisme i dels seus servidors: estats, partits polítics, associacions patronals, bancs, etc.

Salvador va ser un orfe polític no va tenir ni pares, ni germans, ni família política que s’oposés al seu assassinat, només la família uns quants amics i companys, així com petits grups anarquistes que es van solidaritzar i lluitar per ell. Avui estem pràcticament com fa 45 anys, hem perdut i ens han amagat gran part de la nostra història i la llibertat de poder ser crítics amb el sistema. La llibertat d’expressió ha quedat enrere davant de lleis com la Mordassa o l’antiterrorista. Qualsevol veu critica es condemnada amb penes de presó. Però el record de Salvador ens encoratja per continuar lluitant a traves de l’acció directa i l’autogestió i poder avançar cap una societat més igualitària i llibertaria. El seu record sempre present gràcies a molts companys i sobretot a la lluita tenaç, difícil i moltes vegades en solitari de las seves germanes, dignes d’admiració de tots nosaltres.

No podem oblidar que Salvador va ser assassinat per manca de resposta popular, era la víctima perfecta ja que cap classe política el va reclamar. Quan en aquests últims anys alguns partits polítics, sindicats i diverses entitats l’han reivindicat no podem deixar de pensar en aquell silenci i en la famosa frase de l’Assemblea de Catalunya: “aquest no es dels nostres”. L’antifranquisme polític va mirar cap un altre costat. L’esquerra catalana estava per altres temes com era pactar amb els franquistes una transició vergonyosa. No ens cansarem de repetir i denunciar aquest fet. Val més que callin.

Molts dels que van ignorar el seu assassinat l’han reivindicat després com antifranquista, revolucionari romàntic, com heroi i inclús com a màrtir. Es la societat de l’espectacle contra la que ell també va lluitar, ara el veuen com una mercaderia o com un producte mediàtic que ven. Ja sabem que el sistema ho engoleix tot. No, no es la mort de Salvador el que dona sentit a la seva vida, si no al revés, es la seva vida la que dóna sentit absolutament a la seva mort.

La lluita continua. Els companys anarcosindicalistes ens adherim a aquest acte i et recordem avui pel que vas viure, pel que vas lluitar i pel que et van matar. Com va dir Jean Barrot al 1974 “Els revolucionaris mai moren del tot”. Ni un pas enrere companys i companyes. Viva l’anarquia. Salut.

Carles Sanz