Salvador Puig i Antich
Pàgina sobre Salvador Puig Antich i el seus companys del MIL

Inici
Biografia
Els seus escrits
Agitació
Agenda

Desobediència activa pel dret a la revolta de Jann Marc Rouillan, company de Puig Antich.

Txema Bofill, encausat pel MIL i ex-membre del GARI

Ja hem explicat que els antiprotagonistes del llibre "Compte enrera" de l'Escribano de TV-3, i del guió del film "Salvador" son els companys del MIL, i en especial els francesos, ja que n'han fet un film que fins ara (abans les crítiques) presentaven com "un homenatge a Catalunya", per suposat imaginari, i com "un deute al lluitador català Puig Antich, icone de Catalunya i representant de les víctimes del franquisme".

També hem denunciat que llibre i film redueixen la lluita del companys del MIL a atracaments de bancs, sense rumb polític, fruit més aviat d'un romanticisme irresponsable. Roures va aprofitar i comprar la novella exitosaa d'Escribano gràciaes als citats ingredients, per a fer un film comercial i espectacular. Com deia el Roures "hi havien tots els ingredients per a fer un film d'èxit".

També hem denunciat que de la historia del Puig Antich desapareix el context social, el per què de la lluita armada, el floriment de grups armats, la lluita de classes, la radicalització de vagues d'estudiants i obreres.

I especialment hem senyalat que el llibre i film ignoren  el protagonisme de Jean Marc Rouillan i Jean Claude Torres, que vivien al mateix apartament amb Puig Antich, als que presenta com "eixelebrats que feien atracaments a bancs per a seguir fent atracaments".

EL SILENCI ACTUAL CONTRA JANN MARC ROUILLAN. 

Jean Marc Rouillan està patint presó à França dès de fa més de 20 anys. Ha complert la condemna ja la cadena perpetua, que són 18 anys,  i ara li fan xantatge mantenint-lo en la presó fins que demani perdó, se'n penedeixi públicament de les seves accions, condemni el seu passat i les accions d'Acció Directe.

 El seu silenci i marginació i la caricatura que en fan en el film d'ell, son per tant més greus i insoportables.

 Jean Marc Rouillan, junt amb Natalie Métignon i Georges Cipriani segueixen a la presó perquè es resisteixen a condemnar les accions passades. Ells defensen amb dignitat el que pensaven i feien, errors inclosos.

 
Una lluita sense armes contra les autoritats.

Desafien  sense armes al govern francès  que avui tossudament e il·legalment vol humiliar-los a renunciar a la seva historia, a les accions polítiques de 25 anys enrera i a fer-los declarar públicament que se'n penedeixen. Els volen esborrar de l'historia, escrita pels vencedors. Iaixí neguen la historia resultat de la lluita de classes, de reldies, d'esclats revolucionaris, i de mils de rebels anònims contra les autoritats.

Llur lluita pot semblar quixotesca, incomprensible, vana al centrar-se en un aspecte rutinari i institucional com la de firmar una confessió de "sincer penediment" abans de sortir amb llibertat. Més incomprensible si aquesta concessió i teatre del penediment (que rebutgen fer) suposa la llibertat i ja porten 20 anys a la presó.

Una lluita solitària i silenciada de tres membres d'AD, grup revolucionari que tenia com  estratègia de respondre amb violència a la violència de l'estat i de l'Imperi. Ara planta cristianament l'altre galta, obligant al sistema judicial a mantenir-los en presó,  desemmascarant el rol repressiu de la Justícia oficial. Segons el meu parer que no és el d'especialista, estant provocant i aconseguint el següent:

-        L'Estat i sistema judicial no poden cantar victòria davant uns irreductibles que no s'integren, ni es sotmeten malgrat violència extrema de les condicions carcelaries, ni renuncien a la seva revolta passada. El govern no pot cantar victòria sobre Acció Directe, l'enemic número 1 de fa vint anys, si no hi la claudicació, penediment i renuncia dels propis vençuts.

-          El sistema judicial no ha pogut destruir amb la cadena perpetua en Jean Marc Rouillan, Nathalie Ménigon. Cipriani, Régis Schleicher, excepte Joëlle Aubron, que ha mort aquest mars passat  per mala atenció mèdica a la presó desprès de 19 anys empresonada. Jann Marc Rouillan denuncia que les presons maten, torturen, i destrueixen els individus, i que la pena de mort existeix de forma soterrada. Per tant aquest règim molt més violent que ells, no té cap autoritat a donar-lis lliçons de moral, ni cap legitimitat a convertir-los en els culpables de la violència social i menys obligar-los a condemnar el que eren i feien.

-          Amb la seva actitud de no penedir-se, estant obligant al govern a transgredir les seves pròpies lleis, mantenint-los en presó il·legalment per obligar-los a rendir-se, esperant que firmin la seva capitulació  i així reconeguin la victòria del sistema.

-          Denuncia de segrest i detenció il.legal.  Jean Marc Rouillan  planta cara i denuncia al govern que els tenen il·legalment a la presó, segrestats des de fa dos anys per un delicte futur, inexistent, imaginari, fruit de la por davant els que no s'agenollen. Jean Marc no negocia el dret d'haver-se revoltat, ja que els drets no es negocien. (Això haurien d'aprendre els PSC i CIU quan valoren tan positivament i capitulen davant estatuts retallats a Madrid i drets a l'autodeterminació negats).

-          Jann Marc mostra que és un personatge amb molta dignitat, irreductible, irrecuperable i que malgrats les represalies continua en la lluita.


Mentrestant en el film Salvador presenten en Jean Marc i els seus companys del MIL ridiculitzats, caricatures de revolucionaris, on es silencia el seu compromís passat, per el que avui, Jean Marc està lluitant en solitari. Redueixen la seva lluita a simples atracaments a bancs, quan sols eren un mitjà per armar-se per a la revolta.


Jean Marc Rouillan i el lapsus dels intelectuals i polítics.

Per a nosaltres la crítica al film, va lligada a promoure una campanya per a la llibertat immediata d'en Jean Marc Rouillan, l'amic del Puig Antich. Jean Marc és l'integrant del MIL més silenciat, justament el que segueix combatent contra les injustícies de les presons i sistema judicial, mentre a  Catalunya fan espectacle i treuen profit d'uns anecdòtics atracaments.

Per això, nosaltres critiquem a l'Escribano el seu humanisme i comprensió exagerada cap als militars i carcellers del regim franquista, règim, que sembla oblidar ha sigut causant de cents de mils d'execucions (400.000?), realitzades ja acabada la guerra. I critiquem a l'Escribano i Huerga el silenci sobre tants silencis de la societat espanyola cap a les víctimes, i en especial el silenci de les forces progressistes davant l'execució del Salvador Puig Antich. I li critiquem que el seu talant comprensiu i progressista, no l'utilitzi per a recordar al Jann Marc Rouillan, personatge silenciat per TV-3, que segueix en la lluita i malauradament en la presó degut en part a la nul·la atenció i comprensió dels mitjans de comunicació i dels polítics.

Jean Marc critica la justícia francesa amb raó, (però hem de reconèixer que és més civilitzada que l'espanyola). Critica l'abús de la justícia francesa, que imposa mesures diferents als que no volen renegar del seu propi passat, una justícia hipòcrita i de classe que criminalitza els estrangers, als aturats, revolucionaris als immigrats i afavoreix els polítics corruptes i delinqüents de coll blanc.

Jean Marc Rouillan, l'integrant del MIL més silenciat i ignorat, segueix ferm en el seu compromís polític i no vol fer veure que se'n penedeix, ni tan sols teatralment, no vol deixar ombra de dubte sobre la seva lluita passada per a que se'ls tergiversi com ho fan alegrement aquí a Espanya i a Catalunya. Sap que una imatge i  un gest, valen  més que mil discursos. 

D'ell els mitjans de comunicació oficials no podran dir que la seva lluita fou error, tranquil·litzant així als que no feren res, ni un entusiasme motivat pel context d'una època, etc. No podran dir que la motivació fou sols l'afició a les armes i robar bancs i banquers, que roben més en un any que tots els atracadors en un segle. No ho podran dir perquè ara Rouillan segueix lluitant sense armes i sempre contra les injustícies. No el podran recuperar.

Es difícil comprendre que algú que ha sofert 20 anys de presó, no firmi un paperot insignificant dient que se'n penedeix de tot, que es portarà bé, que treballarà com Déu mana, i que avisarà a les autoritats de cada canvi de residència, i no s'embolicarà més amb política, ni farà proclames incendiaries. Jo evidentment ja hauria firmat el paperot feia anys,  per això admiro la valentia, coratge, i desafiament del Jean Marc Rouillan. Desprès de vint anys segueix sense passar pel tub, sense fer concessions, i segueix vigilant a que no se'l manipuli.

Per a mi, que firmaria com la majoria, aquest rebuig és molt més important que els molts atracaments de la primera època. I no tinc paraules per explicar-ho, ni la filosofia suficient per a mostrar l'abast d'aquest desafiament.

D'entrada, és un fet que pocs fan, i que surt del sentit comú, i no es comprensible ja que es considera una lluita que no serveix per a res, que el destrueix més al obligar-se a estar-se més anys a la presó, i que es pot eternitzar, sense que doni cap fruit, ja que el govern té la paella pel mànec i mantenir-los a la presó i destruir-los és el que volen. Sembla una revolta inútil, que ells sense res  s'afrontin a una justícia repressiva que els odia i segueix criminalitzant, i els segueix aplicant més presó fins que firmin o es podreixin. Aquesta sol·licitud de llibertat sols es pot demanar cada dos anys, i per a sortir han de demanar perdó. Per tan amb la negativa a demanar perdó, sembla que sols aconseguiran anys de presó inútils.

Però si ho mirem bé, és una temptació faustiana, la venta de l'ànima. Si firmen tindran dret a la llibertat i el miratge de la societat del benestar. Sols han de firmar que es volen integrar i renunciar a l'ànima, a la seva dignitat, a ells mateixos, que s'han forjat lluitant contra les injustícies.

Amb aquest desafiament, estant mostrant que els volen destruir psicològicament, i mostrar-los, no ja com a víctimes, sinó com víctimes sense ideals, recuperats, reingressats, dominats pels vencedors.

Desafiant a l'estat, estant mostrant que ja no sols els intenta assassinar amb anys de presó, destruir-los anímicament i físicament, sinó que al final, els fan un rentat de cervell, per a que renunciïn al dret a la lliure opinió. Els fan renunciar a les seves idees passades, ja que ningú pot saber el que pensen en l'actualitat, fet sense precedents a França, bressol dels drets humans.

Amb aquest desafiament estant denunciant uns sistema autoritari, despòtic infame, importat dels EUA, per a destruir psicològicament els rebels i fer inútil la seva lluita. Es el sistema que ha posat de moda els EUA amb la resistència negra, jamaicans, opositors i guerrillers de tot tipus. Si no hi ha confessió, penediment, no hi ha llibertat. I hem de recordar que l'Audiència Nacional a Espanya fou els primers en copiar aquest sistema.

Jean Marc Rouillan al resistir a despolititzar-se, a buidar-se la seva historia de revolta i raons polítiques, estant descobrint la mentida de l'Estat francès, que actualment nega l'existencia de presoners politics, i que obliga als presoners polítics que diu no existeixen en el seu país, que renunciïn a les seves idees passades, a la seva lluita contra l'imperi i el sionisme, quan foren detinguts. Si els empresonats reneguen del seu passat polític, aleshores l'estat confirmaria la seva propaganda de terroristes sense cap legitimitat, d'assassins i asocials aïllats, delinqüents que sols pretenen alterar l'ordre social, i al penedir-se mostraria l'absurd i inutilitat de les seves pròpies accions.

Però com es resisteixen a les lleis absurdes del penediment davant dels que l'oprimeixen i destrueixen, estan mostrant una consciència d'un alt nivell polític, que desdiu la mentida de l'Estat que no hi ha presoners polítics, la mentida de 20 anys dient que sols son terroristes.

L'estat francès va criticar i criminalitzar als militants d'Acció Directe per utilitzar les armes. Ara veiem als militants d'AD sense armes, empresonats, controlats per homes armats, regits per normes i lleis estrictes penitenciaries, i lluitant davant tot l'aparell judicial frances, sense res més que la desobediència, la resistència a lleis idiotes, que volen fer complir amb el terror i emparats per les armes del policies. Es una lluita digne pel dret a pensar lliurament, que embrut a les autoritats que els mantenen a la presó.

Qui, si no l'Estat, imposa les lleis contraries als ciutadans per mitjà de la policía, homes armats?

Jean Marc aconsegueix legitimitat davant els ciutadans contra l'abus de l'Estat, quan durant 20 anys l'estat francès ha fet propaganda presentant-los com a terroristes sense legitimitat.

Jean Marc aconsegueix respecte i solidaritat dels ciutadans al mantenir-se ell mateix i no renegar de les idees passades, sota xantatge, i els ciutadans reproven aquest sistema venjatiu del govern, que imposa als presoners un rentat de cervell desprès d'acomplir la cadena perpetua.

Jean Marc Rouillan aconsegueix que les peticions aïllades de llibertat dels seus amics i reduits militants passin a ésser un objectiu de múltiples col·lectius, organitzacions i ciutadans.

La lluita contra les presons i sistema penitenciari que Jean Marc fa des de dintre, amb el silenci més total dels mitjans de comunicació, té connexió amb les revoltes desesperades de presoners a Guantánamo, a Brasil, a Espanya, al País Basc, a Egipte, als EUA. Es una lluita contra les presons i per a com mínim l'exigència de condicions dignes de detenció.

Es que el Rei ha demanar perdó per ésser cap d'estat del regim criminal franquista? Per que en Jean Marc Rouillan que va lluitar contra Franco, la Monarquia i el capitalisme democràtic a França ha de demanar perdó?

La nostra crítica a la tergiversació dels integrants del MIL és sols un complement de la lluita del Jean Marc Rouillan, que segueix en presó  per a no condemnar el que ha fet. Nosaltres no arrisquem res amb les nostres denúncies, a diferència d'ell, però així acompanyem al Jean Marc Rouillan en la seva lluita, una lluita per la dignitat, que és també la nostre, i exigim la seva alliberació immediata.
 
Actualment demanen l'alliberament dels empresonats d'Acció directe més de 3.000 intel·lectuals i polítics francesos de renom i dotzenes d'organitzacions d'esquerra i extrema esquerra francesa, inclosos grups cristians, ecologistes, i el PCF (partit comunista) de la regió de Gers "ja que han complert la condemna de cadena perpetua". Aquesta llista  es va ampliant, i darrerament amb més organitzacions de Catalunya i el País basc.

Mentrestant Jean Marc Rouillan segueix silenciat i ignorat per TV-3, pels promotors de film "Salvador" i pels actors que sembla no s'hagin assabentat encara de la història del MIL

Txema Bofill, Baix Empordà

 
Direcció electrònica per firmar per l'alliberament de Jean Marc Rouillan.

http://nlpf.samizdat.net/article.php3?id_article=84


Mais puisque la perspicacité est la toute première arme des opprimé(e)s et des révolutionnaires, nous ne sommes nécessairement pas désarmé(e)s dans cette guerre‑ci non plus.

(...)

Quant à la ligne de conduite à y tenir, Albert Goullé, damné parmi les Damné(e)s, condamné par contumance pour sa participation à la Commune de Paris de 1871, nous en donne à travers le temps le secret pour mémoire avec ce qu'il écrivit aux Juges chargés des poursuites :

« Ne me reconnaissant point criminel, je tiens à ce que vous ne puissiez pas me supposer repentant et m'infliger la flétrissure de votre pardon. »

Georges Cipriani, mars 2006