Salvador Puig i Antich
Pàgina sobre Salvador Puig Antich i el seus companys del MIL

Inici
Biografia
Els seus escrits
Agitació
Agenda

“Salvador” la pel·lícula sobre Puig Antich:
molt més que una greu violació de la memòria històrica.
Ricard de Vargas-Golarons, ex-membre del MIL

Seguint amb el revisionisme històric i la recuperació per l’antifranquisme de moviments i persones que en els darrers anys del franquisme significaren pel seu anti-capitalisme revolucionari i anti-autoritarisme, es prepara enguany l’estrena d’una pel·lícula sobre la vida de Salvador Puig Antich executat al garrot vil el 2 de març de 1974.

El film és una veritable mistificació, falsificació i manipulació històrica. Salvador al qual s’aïlla amb intencionalitat política de les lluites obreres i populars autònomes i anticapitalistes, sense les quals la seva vida i la seva mort no tenen cap sentit. Basada en el llibre “compte en rere” de Francesc Escribano, director de TV3, ple de mentides, ocultacions amb una intel·ligent transgressió de la seva vida. En Manuel Huerga, director del film produït per la multinacional Mediapro, augmenta encara mes la dimensió desinformadora, fraudulenta i provocadora, amb mes mentides i ocultacions, elevant anècdotes intranscendents a una total rellevància. Amagant així l’autèntica història de subversió revolucionaria i autònoma del moviment obrer mes radical de l’època i transformadora de la vida quotidiana, d’on te origen el Mil, com a grup de suport. Film d’acció morbosa, lacrimògena, reeixida telenovel·la que amaga i desfigura fets que no interessen a l’stablishmen nostrat actual, i a l’hora amb un clar i reaccionari polític.

QUE ENS AMAGA EL FILM?

Aquest film silencia i oculta la complicitat de l’assemblea de Catalunya i sobretot del PSUC, força hegemònica de l’assemblea , en l’assassinat de’n Salvador Puig Antich. Ja que des de que fou condemnat a mort, al desembre del 73, fins a la seva execució, va fer tot el possible tant per desmobilitzar el poble català en solidaritat amb en Salvador com en ocultar i capgirar el seu significat revolucionari, utilitzant-lo tanmateix, un cop executat , pels seus interessos partidistes com un antifranquista. És prou revelador, significatiu i premonitori en aquest sentit el poema de Josep Miquel Sarrià “D’AQUÍ A QUATRE HORES” del que esmentem el següent fragment.:

“(...) D’aquí a quatre hores, seràs només un nom.
El nom d’un mort flamant, reivindicable;
amb el que alguns polítics sense sang,
que es diuen esquerrans
i no han fet res per treure't el dogal d’una mort certa,
se’n faran pantagruèlica venjança
per els seus bruts, hipòcrites brams d’ase.

D’aquí a quatre hores passaràs a ser l’incòmode record
per la consciència d’alguns
que han fet veure que lluitaven,
i que el primer cluc d’ull que els ofereixin,
pactaran un seient al presbiteri,
amb els mateixos que, d’aquí a quatre hores,
vint-i-sis anys només, et mataran.

Josep Miquel Servià (Palamós) 2 de Març de 1974.

Per altra banda, silencia, ignora el context històrico-social de l’època. Silencia també l’aportació dels grups armats a la lluita de classes, a les vagues obreres, oblida d’on venien, com evolucionen i allò que varen aportar. També Silencia altrament, tot el moviment mes radical autònom- obrer, anticapitalista oposat al dirigisme del PSUC i dels altre grupuscles maoistes i troskistes, avantguardistes que volien controlar i dirigir el moviment obrer. És important en aquests anys les noves aportacions del Mil, lligades al moviment obrer mes combatiu que s’enfrontaren al reformisme i dirigisme imperant, obrint pas a l’autogestió, l’autoorganització, l’assemblearisme, trencant la divisió entre dirigents i dirigits, entre d’altres aportacions.

QUIN ÉS EL MISSATGE DE LA PEL·LÍCULA?

De fet però allò mes important i significatiu que es desprèn, que destil·la aquest film, que converteix, la tràgica mort de’n Salvador en un espectacle públic. Mes enllà de la violació de la memòria històrica, parteix de la falsa interpretació de que el règim franquista se n’anava a norris, queia a trossos per si mateix – d’aquí l’important anècdota, falsa ,insultant, del carceller Jesús Irurre, convertit en demòcrata i pro-obrer que fins i tot a la mateixa execució de’n Puig Antich escridassa varies vegades en contra de’n Franco com a assassí.
Aleshores en Salvador i els seus companys de lluita queden com uns eixelebrats, uns fora de lloc, ignorant tot el context de lluita obrera i popular, anticapitalista, amb possibilitats reals de transformació social, ja que el que calia aleshores, era fer política.
Així el missatge a la joventut que lluita amb plantejaments alliberadors, semblants als que defensava el Mil es clar: en Salvador Puig Antich era un bon noi, però estava equivocat. Car així poden acabar tots aquells/es que s’enfronten a l’actual sistema d’opressió i d’explotació. Aquest no és el camí un camí que porta sempre al fracàs. Cal emprar els mitjans legals, institucionals, polítics del sistema i no enfrontar-se mai a la dominació que aquest exerceix. Car hom pot acabar si segueix l’exemple de’n Salvador i els seus companys molt malament.
Això no correspon en absolut a la trajectòria revolucionaria que seguí en Salvador i els seus companys, car mentre existeixi el domini i l’explotació del sistema capitalista, s’haurà de continuar lluitant.


"És projectant-nos en el futur,
sentint el pes del pressent,
on radica la nostra raó d’ésser..."

Salvador Puig Antich
La Model de Barcelona, desembre de 1973,
fragment d'una carta escrita per a la seva germana Marçona



Text extret de la revista La Rosa dels Vents Nº0