|
Pàgina sobre Salvador Puig Antich i el seus companys del MIL | |||
 Recordatori 50 anys |
El 6 de juny de 1973, tres individus emmascarats i armats irrompen en un banc a Barcelona... Sortint amb el botí, llencen octavetes... S'hi pot llegir un text, alguns eslògans i com a única firma un tampó : La sigla MIL és fruit d'una
“boutade”, el logo 1000 en castellà, per això des de llavors, serà conegut com el “ Movimiento Ibérico de Liberación ” . En quan als «Grups Autònoms de Combat», no hi haurà cap ambigüitat. «La generalització de les lluites, ajuntada a l' intensi ficació de la repressió, comporta l'aparició indispensable de nombrosos grups autònoms de combat, que reivindiquen atracaments i altres accions violentes en ua estretegia d'agitació armada» Aquest és el to. L'acció del MIL és inseparable de l'emergència d'un moviment obrer radical a Espanya i més particularment a Barcelona a la fi dels anys 1960. Es tradueix en principi, per una voluntat de donar un suport concret a les lluites obreres i de publicar anàlisis sobre aquestes últimes així com dels textos oblidats de l'ultra-esquerra, aquest corrent comunista europeu, en ruptura amb el marxisme leninisme i el stalinisme... I allò, en un país on el simple fet d'escriure una octaveta o d'assistir a una reunió el podia conduir a presó per a un llarg període de temps. El MIL es donarà a conèixer a resultes de les detencions de setembre de 1973 i sobretot després de l'execució d'un dels seus membres, Salvador Puig Antich , el 2 de març de 1974. Malgrat els esforços de certs grups per trencar el silenci i dir la veritat sobre les activitats del MIL , des de la campanya de solidaritat, Puig Antich sovint és presentat com un màrtir de la lluita contra la dictadura, un rebel que paga amb la seva vida les seves idees romàntiques de revolució. És una imatge molt reductora que emmascara una realitat més complexa. No desagrada als demòcrates i altres catalanistes, que salten encara avui dia sobre cada ocasió per re-daurar el seu blasó. El MIL , més que ésser un grup d' antifranquistes , és un grup contra l'ordre establert, contra el capital. Si s'inscriu en la tradició llibertària dels guerrillers, la manera de fer i les idees són altres. El MIL trenca l’imaginari d' Epinal dels grups politico-militars amb els seus teòrics que expliquen els objectius del combat i amb els que utilitzen les armes. Al si d'aquesta organització, aquesta concepció de les tasques no existeix, res no és atribuït d' ofici, allò que es fa és per afinitat... i en la pràctica. Darrere la lluita armada i les edicions, hi ha una aventura humana on l'amistat va més enllà de la política. Com comprendre que individus desenvolupant idees ultra-esquerra puguin lligar-se i participar en l'activisme armat quan sempre han estat molt crítics sobre aquesta pràctica? La lluita contra la dictadura no ho explica tot. Al mateix temps que els actors forgen el MIL, aprenen a viure en ruptura amb l'estil de vida dominant. És l'aprenentatge del combat polític i de la clandestinitat amb el seu patrimoni de certeses, de qüestions , amb els seus moments d'alegria i els seus perills. La majoria tenen al voltant dels vint anys. I, no sense una punta d'humor, es pot dir que la història del MIL-GAC s'assembla de vegades a una aventura dels Freak Brothers . Ens hem interessat més per la vivència dels membres del MIL i la seva seu itinerari vivencial “démarche”, més aviat que a l'aspecte únicament polític. La història fins i tot del MIL amb aquest desig feréstec de construir-se en homes lliures, és ben més eloqüent que la majoria de les seves professions de fe i dels anàlisis teòrics. L'essència de “El MIL, memòries de rebels” son els els testimonis dels diferents protagonistes, organitzats al voltant de cronologies i documents redactats pel MIL en el moment de l'acció. Ens donen la seva visió sobre els esdeveniments que han marcat la història del grup, les publicacions i el seu finançament , els atracaments i la utilització dels diners ex propiats, el congrés d'auto-dissolució, les detencions, els processos, l'execució d'en Salvador Puig Antich i la d'en Oriol Solé Sugranyes . Retornen, també, sobre els debats animats al si del MIL. Una part important del llibre es consagrada al col·lectiu anomenat al principi Equip Exterior (EEEE ) perquè la majoria dels seus membres mai no han tingut l'ocasió de donar el seu punt de vista sobre el que han viscut... Però també, perquè esdeveniments de la història de l'EEEE fins al MIL han estat ocultats o minimitzats. En efecte, l'acció passa dels dos costats de les Pirineus i si Barcelona continua sent el seu terreny predilecte, Tolosa de Llenguadoc hi juga un paper no menyspreable. No hi ha només “espanyols” al si del MIL, i el MIL/GAC no és el seu braç armat. Tolosa de Llenguadoc, desembre de 2006 El MIL, memòries dels rebels Jean Claude Duhourcq Antoine Madrigal El llibre consta d'aproximadament 400 pàgines (format 15x21cm ) complementat amb il·lustracions, textos importants i una bibliografia. Aparició prevista per a març de 2007 . En subscripció : 15 € (ports inclosos) a Catalunya i a Espanya... CRAS : BP
51026 - 31010 - Tolosa de Llenguadoc - cedex 6 - França Nom :
........................ El CRAS , és un centre de documentació creat el 1979, afiliat a la FICEDL (Federació internacional dels centres i de documentacions llibertàries). cras.toulouse@wanadoo.fr | ||